Badalona-Catania

El dissabte 30 de maig la tripulació de l’Onas que faria la travessa fins a Sicilia es retrobava a Badalona. Un cop instal•lats a bord, fetes les explicacions de rigor i comprovada la meteo decidirem aplaçar la sortida fins a….després de la final de copa Bilbao-Barça!!! Que es jugava aquella mateixa nit, essent tots bascos excepte el patró salparem després del partit exhibint fair play i algun somriure sorneguer.
La travessa fins a Menorca va ser tranquil•la, amb ventet suficient per a fer una bona part de la travessa a vela. Vam albirar molts caps d’olla, un gran cetàci de cap arrodonit que no es veu molt sovint i bastants dofins. Recalàrem a l’hora de sopar a Fornells. L’endemà, després de fer un cafetó a S’Algaret i comprar un formatge i una ensaïmada salpàrem de nou cap al sud de Sardenya amb una previsió meteorològica de vents suaus de llevant i gregal i sol radiant. Sortirem cenyint de Menorca, però mica en mica el vent va anar rolant cap al nord fins que vam poder hissar l’spi i navegar xino xano fins a Carloforte. No és fàcil entrar de nit a la rada de San Pietro, al SW de Sardenya, plena de baixos, llums i marques però per a compensar-ho ens van rebre amb un impressionant castell de focs. Gracie!
Vam dedicar el dia següent a visitar la illa de San Pietro i a tastar les especialitats gastronòmiques locals, sobretot a base de tonyina de l’almadrava, la darrera que queda en funcionament a Itàlia. Navegàrem fins al sud de Sardenya per a fondejar en una de les boniques i solitàries cales p roperes al cap de Spartivento per a salpar l’endemà a punta de dia cap a Sicilia. Poquet vent, el mar com un plat i lluna gairebé plena per a acompanyar les guàrdies nocturnes, en la segona part de la travessa un “gregale” moderat ens va permetre navegara vela força ràpids fins a tirar el ferro al sud de Favignana, a les illes Egadi. Al vespre vam recalar al portet del nord de l’illa per a poder veure la final de la champions en la pantalla gegant muntada a la plaça del poble, “cinema paradiso total”, erem els únics que cantàvem els gols del Barça…Coopa, lliiiiga i txampions!!!
Un cop feta la visita a les instal•lacions de la famosa “tonnara” (almadrava), ara un museu però que feren de Favignana una de les illes més prosperes de la Mediterrània en els darrers segles i d’una capbussada a les fredes aigües de cala Rossa navegàrem fins a Trapani on prenguérem la decisió de no anar a Malta sinó a Catània i bordejar Sicília pel nord. Vam fer compres de verdura i fruita i una part de la tripulació visità les impressionants runes gregues de Segesta, unes de les més maques de la “Magna Grècia”. Després de fer una escala al bonic poble de Castellamare, s’està posant de moda aviat serà massa tocat i posat, emproàrem cap a les illes Eòliques. Passàrem el dia i la nit següents fent bordades contra un llevant petitó fins a recalar, de matinada, a la solitària illa de Filicudi i ser testimonis silenciosos del seu mandrós despertar. Hem passat uns dies gaudint de les aigües turqueses de Lipari o l’espectacular ascensió al cràter del Vulcano, ple de fumaroles sulfuroses.
Després de sopar abandonàrem a les fosques el “porto di ponente” de l’illa de Vulcano rumb a Messina, l’estret que separa Sicília de la península italiana. Aquest cop les corrents i el vent ens eren favorables i ens el ventilàrem en un tres i no res a més de 9 nusos de velocitat. Iupi!! Navegàrem sota la massa imponent de l’Etna (enguany amb força activitat volcànica) fins a arribar a Catània, on fem un canvi parcial de tripulació. Alguns continuen cap a Grècia d’altres marxen i arriben nous tripulants. Gràcies companys…fins a la propera!!!