A mitjans de setembre, després de tres mesos navegant pel mar Egeu calia preparar la travessa de tornada. La tardor s’apropava, els dies s’escurcen i les distàncies que calia navegar són grans. Com que el temps és més variable que a ple estiu, hi ha més possibilitats de temporals i grops, consultem amb molta cura les previsions meteorològiques i les cartes nàutiques per a triar la derrota més adequada per a recalar puntuals el dia 30 a Roma.
Un cop instal•lada la tripulació a bord férem el nostre últim sopar a l’Arlekin, la taverna que ha estat el nostre refugi les nits de canvi de grup. 
L’endemà al matí salpàrem rumb a l’estret de Corint i a la nit passàrem, vent en popa, sota el gran pont de Patràs amb maror i intens tràfic de mercants. Navegàrem fins a Zakinthos, en poc més de 24 hores havíem arribat a la Mar Jònica.
Després d’una volta en cotxe per l’illa per a veure la famosa badia Navagio (naufragi en grec) on hi ha un mercant embarrancat a la sorra blanca de la platja, sortirem al dia següent cap a Itàlia. Calia afanyar-nos perquè la meteo anunciava borrasques per als propers dies.
El vent de component Nord ens va permetre navegar un parell de dies a vela entre la cenyida i el través i els núvols no ens van impedir gaudir dels bonics capvespres i albes. Després d’una sorprenent rolada del vent entràrem al portet de Roccella Iònica a temps per evitar els primer xàfecs que ens anunciaven que ja érem a la tardor. Aquest petit poble ens va rebre amb mal temps però amb bona cara. Arribàrem al moment just per a celebrar el dia de la verge local amb concerts, focs i processió inclosos. 
Ens vam poder unir a les celebracions en honor a la verge i als crits de VIVA MARIA !, vam veure com els mossos del poble corrien fins a l’església amb la imatge de la verge a coll. Vam visitar el castell i com el temps no acompanyava a la navegació aprofitàrem per visitar la Calàbria en cotxe que ens va sorprendre gratament amb els seus pobles medievals emmurallats i el seu paisatge muntanyós.
Després d’uns dies de “relax” terrestre en que no parem perquè el grup era molt entusiasta i animat, reprenguérem la navegació cap a l’estret de Messina. Navegàrem fins a les Illes Eòliques i recalàrem a Salina i Vulcano on vam poder fer boniques excursions per les seves muntanyes i cràters.
Aprofitant les “finestretes meteorològiques” continuàrem la travessia cap al nord amb temps plenament tardorenc i vents intensos que ens obligaren a rissar la major i navegar sovint amb trinqueta. Després de creuar el Golf de Nàpols fondejàrem a Procida, una de les nostres illes preferides del Mediterrani, amb un autèntic port de pescadors a cala Coriccella. Des d’allà vam aprofitar per fer una excursió a les impressionants ruïnes de Pompeia.
Salparem de matinada de Procida la nit de l’eclipsi total de lluna, que vam poder contemplar força estona malgrat els núvols, i navegàrem cap al nord amb forts vents de llevant i mar calma (al contrari de Catalunya a la costa oest d’Itàlia els vents de l’Est no aixequen mar prop de la costa) fins a Nettuno on va ploure, un cop amarrats, a bots i barrals. En la darrera singladura d’aquest viatge, fins a Roma, tinguérem calmes però vam pescar vuit verats.
La travessa de Roma a Badalona vam fer-la a corre cuita: l’anticicló de les Açores, dèbil i fora de la seva posició habitual permetia el pas continu de baixes pressions . Aprofitant les petites finestres entre borrasca i borrasca vam arribar el dia 17 d’octubre a casa ….
Enguany dedicarem els mesos d’hivern a fer algunes millores importants com la redistribució de la cabina de popa, ampliar la capacitat d’aigua i fer un segon lavabo per a que l’Onas estigui més confortable que mai.
Ja és a la web el programa per a aquesta primavera i aviat penjarem el programa complet del 2016.
