L’Etna. Foto: Oriol Clavera
Fa varies dècades que vaig visitar Sicília per primera vegada. Com gairebé tothom arribava a l’illa més gran de la Mediterrània carregat de prejudicis i tòpics. Sicília està tan carregada d’Història, llegenda, literatura i mites cinematogràfics que gairebé ningú hi arriba sense una idea preconcebuda del que trobarà.
En aquella ocasió vam recalar a Palermo, després d’una llarga travessa des de les Illes Balears. A primera hora del matí entràvem a la Cala buscant un amarre lliure entre els nombrosos pantalans particulars. Vaig deixar per estribord una garrafa d’aigua que semblava estar fondejada en les negres aigües del port, fins que ens van senyalar un lloc lliure. Unes hores més tard, atret pels crits, vaig acostar-me a l’escar. La grua estava traient de l’aigua un veler que havia topat amb alguna cosa i que casi s’enfonsava…”questo imbecille romano che non ha visto la nave affondata”… No em va ser possible aclarir-ho, però sospito que la garrafa marcava la nau enfonsada ( ja no hi és, la van retirar fa anys). benvingut a Sicília!
Després, hem passat per Sicília moltes vegades. Gairebé cada any ens hi aturem amb el nostre veler, en les travesses d’anada i tornada de la Mediterrània Oriental. Coneixem casi tots els seus ports, molts fondejadors i hem recorregut totes les seves costes i illes. En les nostres recalades, per gust o forçats per la meteorologia, hem fet excursions per les altissimes muntanyes, visitat moltes de les runes i meravelles arquitectòniques de l’illa i gaudit de la seva exuberant gastronomia.
La Vall dels Temples. foto Oriol Clavera
El dramatisme de la natura, la presència de la Història en qualsevol racó i el color dels mercats ha complert amb escreix les expectatives d’aquell primer viatge, però Sicília és molt més que la postal.
Sobretot m’agrada Sicília perquè és un lloc on passen coses. Només cal seure a fer el badoc a la terrassa d’un cafè per a veure com passa la vida i acabar participar-hi activament, tenir xerrades interessants o divertides amb desconeguts i viure situacions inesperades. Cal deixar-se portar. La Sicília més cutre i tòpica va desapareixent mica en mica però la cordialitat proverbial dels seus habitants es manté intacta.
M’encantava també el vell Shanghai, un tuguri en un primer pis a prop del mercat de Palerm on vaig menjar una de les millors “pasta con le sarde” que mai he provat. No hi havia cartells, algú havia de portar-t’hi. Pujaves unes estretes i desmanegades escales i apareixies en el que semblava un prostíbul. Invariablement la grossa propietària et fotia una bronca descomunal i passaves a la gran terrassa sobre la plaça on recitava, a tota velocitat i en Sicilià, el menú d’aquella nit. Tant li feia, ella decidia el que havíem de menjar cada un i gairebé sempre encertava. Aquest peculiar restaurant va desaparèixer ja, arrossegat per les millores del barri. Però hi ha altres trattories a Vucciria on menjar fantàsticament.
Dolce Siciliano
Un dels tòpics més recurrents de Sicília, la mafia, no té gaire visibilitat pública, per a decepció de molts visitants. Tot i que la màfia és avui en dia una sinistra organització criminal ha estat històricament un «sistema» (així l’anomenen) de funcionament paral·lel a l’oficial, de relacions personals i familiars per a resistir administracions inoperants, corruptes i llunyanes.
En una ocasió arribàrem a un port Sicilià, públic i gratuït. Hi havia pocs espais lliures, vaig triar el més gran, deixàrem caure el ferro a distància suficient i amarràrem de popa. Un cop acabada la maniobra se m’ acostà l’ormeggiatore (entranyable i irregular figura dels ports meridionals) per a notificar-nos que estava esperant un iot gran i que ens havíem de moure a un altre lloc…
-ma, questo è un porto publico… li vaig dir jo
-Ti sto dicendo bene, capiti?…
Pescheria. Favignana, Illes Egadi
Ho vaig entendre perfectament. Vam desfer la maniobra i amarràrem en un altre lloc, una mica més petit. Aquest cop s’ens va acostar la «Guardia Costiera» per a fer-nos saber que podíem amarrar lliurament on volguéssim i ells eren allà per a garantitzar-ho. Els vaig assegurar que ens havíem mogut per pròpia voluntat i que no tenia res a denunciar.
L’ormeggiatore, que no n’havia perdut detall, em va venir a abraçar i xiuxiuejar «amici per sempre»…si mai necessitava res en aquella zona només li havia de demanar… El «sistema» funciona.
Aquest any l’Onas passarà bona part de l’estiu navegant en periples de vuit dies per al costa NW de Sicília entre Trapani i Palermo, una costa que coneixem molt bé.
Les bellíssimes illes Egadi son un grup de tres petites illes habitades (Favignana, Maretimo i Levanzo) i alguns illots menors dins de la reserva marítima més gran d’Itàlia. Navegarem a vela entre illa i illa, fondejarem en cales d’aigües cristallines com Cala Rossa a Favignana o Cala Minnola a Levanzo per a gaudir del bany i passar la nit sota
Cala Rossa, Illes Egadi
les estrelles. Passejarem per la remota i abrupta illa de Maretimo on es tornen a veure foques monjo i assaborirem la tranquil·litat de les petites poblacions de cada illa.A Sicília anirem a les boniques cales de la Reserva del Zingaro, recalarem a Castellamare, petit poble penjat sobre la badia i esperarem el retorn de les barques de pesca a San Vito lo Capo. Podrem fer excursions al temple grec de Segesta o la vila medieval d’Erice i visitarem les Històriques poblacions de Trapani i Palermo. A la tardor enfilarem la travessa de tornada cap a Barcelona a passar-hi l’hivern
I l’any que ve tornarem a emprendre la ruta cap a llevant, si Déu vol amb un mestral benèvol, tornarem a recalar en algun lloc de Sicilia de camí cap a Grècia o Croàcia amb renovades ganes de tastar el cuscús de peix, passejar pel destarotat barri de Vucciria, a Palermo, o banyar-nos en les cales de les illes Egadi. Sicília continuarà sent una important cruïlla de les nostres rutes mediterrànies, ens queda molt per descobrir i ens seguirà sorprenent.
