Filicudi, Illes Eòliques
Després d’acomiadar-nos de l’anterior tripulació sopant a Roma al barri del Trastevere, l’endemà entràrem en l’habitual espiral embogida de cada canvi de grup: neteja a fons, revisió de rebost, gran compra, bugaderia…però Òstia, el Port de Roma, és una escala habitual en els viatges de l’Onas i el tenim molt apamat.
A més, teníem l’
al·licient de l’arribada dels meus fills, adolescents, amb els que navegaríem en aquesta «Ruta dels volcans» fins a Palerm, a Sicília, amb un parell de grups amb joves.
Ventotene
En el primer tram de la travessa, el potent anticicló «Nerone» tal i com l’han batejat els simpàtics companys de ilmeteo.it, ens asseguraria calor i vents suaus i favorables. Vam anar fent curtes navegacions entre les illes Pontines: Ponza, «Sofia Loren» total i Ventotene, «la illa de les llenties», amb un dels ports més bonics del món, excavat literalment a la roca pels romans; fins a les illes del golf de Nàpols. Férem una capbussada al peu del Castello Aragonese a Ischia (desperta ferro!!!!) i anàrem a passar la nit fondejats davant de Coricella a l’illa de Procida, el barri mariner més bonic i autèntic de la Badia. L’endemà travessarem el golf de Nàpols navegant molt a prop del «Scoglio Rovigliano» on morí l’historiador Plini el Vell durant la catastròfica erupció del Vesuvi del 24 d’agost de l’any 79 d.c que sepultà Pompeia i Herculano.
El Vesuvi
Després de fer un canvi parcial de tripulació, ara ens acompanyaria també l’Izan, nebot de l’Ana amb els seus pares. Els dies següents els dedicàrem a fer una ràpida visita a Nàpols, la ciutat més caòtica d’Itàlia i a visitar, amb calma, Pompeia.
Al vespre salpàrem cap al sud amb una excel·lent previsió meteorològica. Deixàrem l’illa de Capri per estribord, distribuirem les guàrdies nocturnes i posàrem rumb a Stromboli, a les Illes Eòliques. Poguérem navegar a vela gairebé tota la nit però les darreres milles fins a les Illes Eòliques les férem amb vent i mar en calma i un sol de justícia que ens obligà a buscar desesperadament les ombres a coberta.
L’Onas sota l’Stromboli
Aquestes calmes ens van acompanyar durant gairebé tota la nostra estada a les illes. Millor, ja que els fondejadors i ports són molt precaris. Amb els amics del Navícula pujàrem al cim de l’Stromboli (924 m) i vam contemplar bocabadats els espetecs de lava de les seves boques, fondejàrem prop de Panarea per a nadar entre surgències submarines de gas, passejàrem pel bonic poble fortificat de Lipari i ascendirem al Vulcano, amb una espectacular vista del cràter i la resta de les illes al capvespre.
Bravo Stromboli!
Després de sopar aixecàrem l’ancora al Porto di Ponente di Vulcano i emprenguérem la darrera etapa de les travesses d’aquest estiu. Sota un cel increïblement estelat i amb un intens tràfic navegàrem, guàrdia a guàrdia, fins a Palermo. L’endemà encara vam tenir temps de fer una maratoniana excursió fins a l’Etna i les seves enormes i espectaculars colades de Lava.
He visitat Pompeia força vegades i he pujat unes quantes més als volcans de les Illes Eòliques, sempre n’he quedat impressionat. No és fàcil poder passejar per una ciutat romana gairebé intacta i enfilar-te a volcans en erupció en un mateix viatge. Fa molts anys que volia compartir-ho amb els meus fills, fer-ho en el nostre veler, compartint esforços i dificultats, fent guàrdies nocturnes i trimant les veles amb els nostres famiiars més propers ha estat un autentic privilegi. Gràcies Bruna, gràcies Jan. Gràcies Josepe, Rakel i Izan. I, naturalment, gràcies Ana.
Vulcano