Sicília i les Illes Egadi, dia de canvi a Trapani

Avui és dia de canvi a l’Onas. Aquest matí hem acomiadat el grup que durant uns dies ha omplert el nostre veler amb el seu caràcter. Les expectatives i preferències de cada tripulant han donat forma a aquest darrer viatge i hem vist, amb ulls diferents, un periple semblant cada setmana.

El buit que deixa el grup que marxa s’uneix al cansament físic que es va acumulant al llarg de la temporada. A l’Onas és llarga, més de cent-vint dies sense parar. La feinada del dia de canvi és important: cal baldejar la coberta i l’obra morta, fer els metalls, escombrar i fregar els interiors, netejar

neveres, revisar els rebosts, dur la roba bruta a la bugaderia, fer la compra, canviar les botelles de gas buides… a més de les petites repara

cions o feines de manteniment que sovint cal fer al veler.

I al vespre un grup nou omplirà el buit deixat aquest matí amb noves expectatives i visions que aviat formaran el caràcter irrepetible de cada viatge.

Avui soparem fora, ni l’Ana vol embrutar la cuina acabada de fer ni jo tinc esma per fregar plats. Un cop instal·lats a bord els nous tripulants soparem al precari bar d’en Nino, que ens haurà preparat les sardines a la brasa que tant m’agraden. Després anirem a la nostra gelateria preferida i passejarem pels animats carrers del centre històric de Trapani tornant a l’Onas per la bonica muralla de mar.

Demà salparem cap a Favignana, a les illes Egadi. Explicaré la maniobra del veler fent temps per a que entri el vent tèrmic que ens permetrà navegar a vela fins a l’illa. Fondejarem a Cala Rossa, imprescindible però sovint abarrotada i per la tarda ens acostarem al poble per a visitar les instal·lacions de l’antiga almadrava, aprendre la història de l’illa i potser topar amb el darrer “Rais” de Favignana.

L’endemà, després de fer una capbussada a Cala Rotonda, la meva preferida, navegarem cap a l’Illa de Marettimo cenyint al mestraló habitual. M’agraden les seves cales salvatges i minerals. Sota els penya-segats, despoblades, gairebé sols per la nit.

D’hora, pel matí, l’Ana posarà les cafeteres al foc, farà les torrades i jo m’hi afegiré una mica més tard, miraré la previsió meteorològica i després d’esmorzar salparem cap a Levanzo.

A aquestes alçades el grup ja serà capaç d’hissar i arriar la major o, fins i tot, muntar el tendal sense massa ajuda. Agafarem una de les boies del parc a Cala Fredda i en Salvatore, el guarda, ens saludarà amb l’habitual “Salve ragazzi” i un bonic somriure. Si ve de gust anirem a veure les pintures rupestres de la “Grotta del Genovese” i passejarem pel petitíssim poble de Levanzo on les aigües del port són tant transparents que les barques sembla que levitin.

Després de sopar l’arròs negre o la fideuà sota la nit estelada arreglarem una mica el món i prendrem una copeta d’amaro o limoncello abans d’anar a dormir. L’endemà cal salpar d’hora per a fer la singladura més llarga d’aquest periple, sovint amb vent favorable que ens permet hissar l’spinnaker gran i gaudir de la seva potència fins a doblar San Vito lo Capo,

l’extrem NW de Sicília. Si hi ha sort trobarem algun veler amb el que picar-nos.

Després de fer un bany a Scopello, un dels fondejadors més escenogràfics de Sicília, arribarem al bonic poble murallat de Castellamare del Golfo on en Benedetto, ja haurà organitzat l’excursió a les runes gregues de Segesta per al dia següent i em dirà, amb la veu enrogallada d’el «padrino».

-Toni, questo è un favore…

Mentre el grup visita el temple dòric i el teatre anirem comprar pa, fruita, verdura i peix, i a mig matí salparem cap a la propera destinació.

-Llarga el mort!

-Lliure!!

-molt bé, plegueu les amarres i porteu les defenses cap a la popa, d’una en una!…a veure aquest nus de pardal?…Preparats per a hissar la major?

-Siiii!!

-Ara, tots alhora!!

En aquests moments ja haurem decidit si anem a Terrasini, una de les incògnites de cada viatge. A la costa nord-oest de Sicília el vent dominant és el mestral, el “maestrale” en diuen aquí, que aixeca força onatge perquè des de Sardenya, a més de dues-centes milles res no l’ha aturat. Ens ha permès navegar molt a vela però també ens ha fet difícil poder fondejar o fins i tot entrar en alguns del ports. Terrasini és el més desprotegit de tots i sovint haurem de saltar-nos aquesta escala i continuar fins a l’Isole delle Femine o la badia de Mondello prop de Palermo.

Per sopar l’Ana farà algun dels plats Sicilians que hem incorporat al menú de l’Onas com el cuscús de verdures o la punyetera buschiatta alla trapanese. La fruita i la verdura, comprada en els mercats gairebé orientals de Palermo i Trapani són d’una qualitat excepcional. Per postre potser tastarem els «dolces» de l’illa com la Casatta i els Canoli

Arribats a Palermo amarrarem a la Cala, el port vell. És un lloc popular, sorollós i tronat on els palermitans, amarren, remen i s’hi fan les fotos de noces que em fa

pensar amb vergonya en el port vell de la meva ciutat, Barcelona, d’us exclusiu de traficants, especuladors i proxenetes amb els seus superiots.

Si hi ha temps haurem anat a visitar alguna de les meravelles de la ciutat com la Capella Palatina o les pintures del palau Abatellis, menjarem els

millors arancini de Sicilia prop de Quatro Canti i per la nit sortirem a prendre alguna cosa a l’inquietant barri de Vucciria. On l’encarregat del bar okupa em saludarà pel meu nom amb un petò a la galta, malgrat l’aspecte amenaçador i els tatuatges és tan murri, acollidor i simpàtic com la majoria dels sicilians.

Finalment intentarem anar a dormir no massa tard amb la certesa de que l’endemà, dia de canvi, ens espera una feinada.