Cap a Cephalonia
Després de visitar la barroca ciutat de Catània, realitzar una bonica excursió a l’Etna i d’acomiadar-nos de l’entranyable “Circolo Nautico” que tan bé ens acull sempre, ens preparàrem per a salpar
cap a Grècia. Com que les previsions meteorològiques anunciaven calmes en tota la mar Jònica per als propers dies. Mentre omplíem, resignats, els dipòsits de gasoil fins dalt a la benzinera del port pesquer, aprofitàrem per a fer-la petar amb uns avis que s’interessaren per el nostre destí i ens anunciaren vent un cop ens allunyéssim de Sicília…”certo, certo…”
Durant la calma inicial (“bonnaccia” en diuen a Sicília) alternàrem
estones a vela amb spinnaker i estones a motor i aconseguirem pescar quatre verats per al sopar del primer dia. La primera nit fou molt tranquil·la, fosca i estelada. L’endemà al matí s’entaulà un mestralet més que suficient per a fer navegar l’Onas confortablement i a bona velocitat i que no ens abandonaria fins a Grècia….coi d’avis!!
Les guàrdies solitàries s’anaren succeint dia i nit, l’Onas devorava milles i la seva tripulació trimava amatent les veles per a fer-lo navegar el més ràpidament possible, el pilot automàtic portava, discret, el timó si cap tripulant no tenia ganes de passar una estona a la roda i la maror anava augmentant a mida que ens acostàvem a l’altre riba de la mar Jònica.
La matinada del tercer dia poguérem distingir sobre les crestes de les onades les altes muntanyes de Cefalònia i a primera hora del matí deixàvem caure l’àncora a la petita badia d’Agios Nikolaos a la illa d’Ítaca…Kalimera!!
Per primer cop des que salpàrem de Barcelona aquella tarda haguérem de prendre rissos a la major i hissar la trinqueta per a navegar fins a la badia de Vilkho, a l’illa de Levkada. Un fondejador perfectament resguardat on poder sopar en una taverna i dormir a cor que vols, tot i
el fort Boreas (vent del nord)
Un cop aquí ja només calia navegar de port a port buscant els llocs preferits, vigilant la meteo i sense encantar-nos massa, però molt relaxats, ara que teníem la nostra destinació a la vora. Passàrem els següents dies navegant d’illa en illa fins a Zakhintos, menys aspra, és a dir més plana i cultivada que la resta d’illes Jòniques. Entràrem en el golf de Patràs fins als pantans
de Mesolonghi i vam poder amarrar al minúscul port medieval amurallat de Levpaktos (Lepanto). Visitàrem Galaxhidi, un antic poble mariner, i navegàrem fins a entrar en el canal de Corint. L’impressionant tall en la roca del istme que separa el Peloponès de l’Àtica i que connecta la Mar Jònica amb el mar Egeu.
Encara vam poder visitar algunes de les illes Saròniques abans de recalar finalment a la mil.lenària Marina Zea al Pireu i celebrar el final de la travessa sopant al peu de l’acròpolis…menjant tzatziki, melanzanosalata, gavros, sardeles, gyros, souvlakis i bevent retsina i ouzo…feliços de tornar a ser aquí i de reprendre el contacte amb aquest bon país i amb els seus habitants.
A Grècia, si se’n té una mica de ganes, de seguida trobes amb qui parlar una estona. Durant els mesos de juny i juliol a les botigues, els ports o les tavernes de seguida acabàvem parlant amb algú del darrer ultimàtum entre el govern i les institucions europees que havien de posar Grècia al caire del cataclisme…però aquest és un país vell, murri i valent i sabran torejar els pixatinters de Brussel·les o els intolerants que han oblidat que fa només uns decennis, ells si, van portar Europa al caos més horripilant.
Durant els mesos de juliol, agost i setembre estarem navegant per les illes Cíclades i els golfs de l’Argòlida i el Sarònic…ja en parlarem més endavant.