Els mesos de juliol i agost hem estat navegant entre els centenars d’illes de la costa Croata. Vam començar els nostres periples i els hem acabat a Dubrovnik, però la resta dels viatges han tingut origen i final a Trogir, prop d’Split. Cada vuit dies hem tornat a aquesta bonica ciutat medieval havent realitzat un recorregut per les illes i la co
sta del nord de Dalmàcia. Cada viatge ha estat diferent, en funció de la meteorologia i les preferències de cada tripulació, però hem pogut complir sempre amb el programa del viatge, navegar molt a vela i passar-ho molt bé.
Aquest estiu ha estat una mica complicat meteorològicament. No hem tingut el clàssic pantà baromètric canicular, amb vents tèrmics diürns i poca cosa més. Les depressions i els fronts freds han anat creuant el centre Europa amb regularitat setmanal. Davant del front 
el vent rolava a Sud Est i a Sud Oest (el “Yugo” l’anomenen aquí), teníem un dia de temps insegur amb el pas del front (calitja, xàfecs dispersos i tronades) i després entrava el “Bora” (el temut vent del nord a l’Adriàtic, però en versió benèvola), amb cels radiants i baixada de les temperatures. Un cop habituats a aquest règim només ha calgut adequar el recorregut a la meteo…”Nema problema”
Des de Trogir normalment salpàvem cap a la badia de Stupica, a l’illa de Zirje on feiem el primer bany i la excursió a la fortalesa bizantina amb unes vistes esplèndides. L’endemà navegàvem cap al parc nacional de les illes Kornati, hem pogu
t gaudir d’impressionants navegades a vela maniobrant entre centenars de illes i illots…i ens enfilàvem a algun dels turons d’aquestes illes per a poder captar l’impressionant paisatge.
Un cop passat l’estret canal que separa Kornati de Dugui posàvem proa al sud cap al grup d’illes a l’oest de Sibenik: Privic, Zlarin, Kakan, Kaprije…petitíssimes, profusament arbrades i amb un o dos
poblets de cases de pedra. L’endemà travessàvem l’estret que dóna entrada a Sibenik i remuntàvem el riu Krka fins al bonic poble de Skradin… és impressionant fondejar en un paisatge gairebé alpí, envoltats de cignes i banyar-nos en aigua dolça!
En les últimes etapes del viatge retornàvem cap a les illes properes a Trogir (Mali o Veli Drvenik) o fondejàvem a l’estimada badia de Vinisce.
Creiem i esperem que tots els tripulants de l’Onas, grans i petits, han gaudit tant com nosaltres d’aquests viatges.
En aquests moments som a Dubrovnik, a punt per a iniciar la primera etapa del viatge de tornada a Barcelona
