El petit arxipèlag de les illes Columbretes és avui un lloc tranquil, un parc natural, però el seu aspecte i localització fa pensar que des de temps molt remots ha estat escenari de variades i inquietants històries. Ja en temps dels fenicis aquestes illes van ser un lloc de refugi en les tempestes per a les naus que comerciaven pel Mediterrani, els grecs i romans les van batejar com a Ophiusa (en grec) i Columbraria (llatí) per ser un lloc on abundaven les serps. En els penya-segats de la banda est de l’Illa Grossa, hi ha les restes de una nau romana en la qual es van trobar nombroses àmfores. Entre els segles XIV i principis de segle XIX les incursions pirates les va convertir en lloc per amagar els botins i de refugi.

Explica una antiga llegenda que, en una d’aquestes incursions, uns corsaris perseguits per naus cristianes després d’un saqueig, van ocultar un valuós botí en una cova, la mítica ” Cova del Tresor , de l’existència encara avui no es té constància. Els contrabandistes també van utilitzar aquestes illes fins al segle XX i això va motivar que les autoritats destruïssin, mitjançant explosions, part del túnel submarí de la Foradada, que ocultava a aquells dels serveis de vigilància . Massa tràfec per a un espai tan reduït …

Les Columbretes realment tenen un ambient misteriós i d’aventura: Tempestes, refugi , serps , pirates , contrabandistes ….. són paraules que ajuden a que es dispari la imaginació en un paisatge actualment de silenci , tranquil•litat i retir .

Fa uns anys vam tenir la sort d’estar pràcticament un mes a l’arxipèlag fent una campanya d’albirament i cens de cetacis amb la organització Submon . El parc està habitat tot l’any per un grup de guardes que fan torns i controla l’activitat tant en el mar com en terra, les visites per terra estan guiades i per fer immersions cal un permís .

La nostra arribada diària a fondeig era un ritual. Unes milles abans d’arribar-hi havíem de donar senyal per ràdio de la nostra presència , però estàvem segurs que des de la part alta de l’illa ja ens estaven vigilant , es respirava un ambient misteriós, estem sols? . La pau i el silenci , trencat de vegades pel grall de les aus , t’ inunden quan arribes a terra. En una de les edificacions de l’illa actualment hi ha un mini museu on s’exposen fotografies i objectes dels últims habitants de l’illa pel que et pots fan una idea de com vivien els faroners i les seves famílies. Els guies ens esperaven cada dia que arribàvem amb gent nova per mostrar-nos la illa , parlar-nos de la flora i fauna tant marina com terrestre explicar anècdotes o simplement per canviar una estona de companyia .

Conforme van passar els dies van arribar a aconseguir que ens sentíssim a casa i disposats a desenvolupar la nostra imaginació entre els sons de les aus, les ombres de la nit, els murmuris del vent i el so del mar. Dormir fondejats en el cràter que forma illa Grossa és com estar en l’escenari d’un conte i volar amb la imaginació cap a on cadascú vulgui .

Esperem ser-hi per Setmana Santa sota la lluna plena per somiar ….