Vols fer vacances en veler i estàs fart de fondejadors saturats, marines ridículament cares i costes domesticades? Hi ha un petit arxipèlag molt proper a Sicília gairebé ignorat pel turisme. És una reserva natural, hi ha desenes de cales salvatges amb aigües paradisíaques i els pobles són autèntics i acollidors. Les illes Egadi.
Fa molts anys que el veler Onas passem sovint per les Illes Egadi. Les primeres vegades hi recalàrem després de la llarga travessa des de Sardenya, que repetirem el mes de juny (enllaç). Altres cops hi esperàrem pacientment que calmés el mestral per a poder emprendre la travessa de tornada a casa. En aquestes primeres recalades teníem pressa per a continuar el periple i estàvem més preocupats per obtenir informació meteorològica, comprar queviures o simplement descansar que per a conèixer les illes. A poc a poc, però, vam anar descobrint cada illa, cada cala i cada turó. L’estiu del 2016 vam tenir temps de recórrer-les amb calma, cada setmana hi passàvem quatre o cinc dies en les travesses entre Trapani i Palermo. Quan enguany decidirem celebrar els “25 anys de viatges en veler” tornant als nostres llocs preferits Trapani i les illes Egadi (enllaç) foren de les primeres incorporacions a la llista.
Trapani, l’extrem occidental de Sicília, s’aixeca sobre una estreta península envoltada de salines i oliverars, té un bonic centre històric i un port natural cobejat successivament des de fa milers d’anys per grecs, cartaginesos, romans, àrabs, normands, catalans i borbons. Prop de la bocana, en el barri dels pescadors, hi ha Columbus Yachting, una petita marina on ens sentim sempre ben acollits per en Gian Paolo que soluciona qualsevol problema amb la simpatia característica dels sicilians i en Nuno que fa sardines a la brasa. Que més es pot demanar?
A poques milles a l’oest de Trapani hi ha l’arxipèlag de les illes Egadi format per tres illes majors: Favignana, Levanzo i Maretimo i un parell d’illots deshabitats: Formia i Maraone. El mar al voltant és una Reserva Maritima des de 1993 i és molt fàcil albirar dofins, tortugues i moltes altres espècies navegant entre les illes o fent snorkel a les cales d’aigües sorprenentment clares.
Comencem el periple per l’illa de Favignana, la més propera a Sicília, fondejant en un dels indrets més fotografiats: La Cala Rossa, una badia d’aigües absolutament turqueses i transparents, sobre un fons de sorra blanca. Pren el nom de la sang dels morts i ferits en la decisiva batalla naval de les illes Egadi en què els romans pogueren per fi imposar-se als cartaginesos. Acostumem a passar-hi la nit però està oberta a nord i sovint cal marxar quan entra el vent a mig matí. Si el temps està de nord, anem a les àmplies cales del sud, només cal triar el racó que més ens agradi i deixar caure l’àncora sobre sorra, evitant les fràgils praderes de posidònia, cal ajudar a preservar aquest ecosistema delicat. Després del bany podrem fer un agradable passeig fins al poble.
La història de Favignana està lligada a la pesca de la tonyina, especialment a l’almadrava, un complicadíssim art de pesca consistent en un laberint de xarxes calat en llocs de pas de tonyina en molts indrets de la Mediterrània des de temps preromans, gairebé sempre per arraixos (capitans d’almadrava) originaris de Benidorm. A mitjans del segle XIX els Florio, una família Calabresa comprà les illes i les almadraves i donaren un gran impuls econòmic a les illes i es feren immensament rics. Cal visitar les impressionants instal·lacions de la tonnara (almadrava) i la luxosa vila Florio. Les almadraves es deixaren de calar fa uns anys però encara podem reconèixer pels carrers el rais (el capità de l’almadrava) i molts pescadors retratats en totes les postals clavant els arpons en les enormes tonyines en un mar de sang. Per a nosaltres és també un bon lloc per a comprar peix, esmorzar canoli i veure, a la pantalla gegant de la plaça, com el Barça guanyava la Juve en una final de la champions.
Posem proa a ponent per a navegar les deu milles que ens separen de Maretimo, l’illa més alta i remota de les Egadi i fondejar al peu de la impressionant i salvatge península de Punta Troia a recer del mestral, en un bonic fons de sorra. Val la pena fer l’excursió fins a la fortalesa normanda o, si no fa massa calor, pujar al Monte Falcone (686 m) per a gaudir d’unes vistes espectaculars. Si ho preferim, podem amarrar al petit port del poble o fondejar a les cales del sud, verges i solitàries. Perfectes per a gaudir de la natura, nedar i fer snorkel.
Per acabar aquest recorregut per les illes Egadi naveguem fins a la petita illa de Levanzo, a menys de tres milles al nord de favignana. Gairebé sempre amarrem a una de les boies al sud de l’illa on les aigües són tan clares que els vaixells semblen levitar sobre el fons de sorra i baixem a fer un volt, un gelat o un bianco al petitíssim poble de cases encalades. Val la pena visitar la cova del Genovese amb impressionants pintures rupestres del paleolític superior (entre el 10000 i 6000 abans de crist) amb representacions d’homes i dones, escenes de caça, animals i peixos, entre ells la tonyina. Mentrestant l’Ana atén els guapíssims vigilants de la reserva marítima.
Després d’un bany matinal en una de les cales salvatges i desertes de la costa est continuem el periple cap al nord, navegant gairebé sempre amb vents favorables, fins a doblar San Vito lo Capo. L’extrem nord-occidental de Sicília, un port pesquer sobre un mar turquesa on, en una ocasió, ens regalaren un peix espasa que descarregaven d’una de les barques. Badocs agraïts, ens semblà poc elegant marxar immediatament però vam ser escridassats i obligats a marxar a corre-cuita, els carabinieri podien arribar en qualsevol moment i el peix no complia la talla legal.
Passat San Vito entrem en l’enorme golf de Castellamare i a la reserva del Zingaro, un llarg tram de costa amb moltes cales deshabitades perfectes per a fer-hi una capbussada. La nostra preferida és Scopello, entre el penya-segat i els grans blocs de pedra coronats per atzavares i pins escadussers una ermita, a dalt i l’escar empedrat i les edificacions per a guardar les barques d’una antiga almadrava, a peu de mar, formen un paisatge càlid i absolutament mediterrani d’una gran bellesa.
A la tarda acostumem a entrar al port de Castellamare, amarrem al peu de les muralles del poble penjat sobre la badia i ens unim a la ritual passeggiata meridional del vespre pels amples carrers del centre. Un bon lloc per fer un gelat, tastar la gastronomia Siciliana i omplir la gambusa.
Normalment demano a l’ormeggiattore del port, un homenàs imponent amb la veu rogallosa de “El Padrino” que ens organitzi visita a les restes arqueològiques de Segesta. Un cop em va respondre: “Toni, questo e un favore…” i es va fer un fart de riure.
Segesta fou una important ciutat-estat de la Magna Grècia, construïda sobre uns turons amb esplèndides vistes sobre la badia. Podrem visitar l’imponent temple dòric del segle V abans de Crist, un dels temples hel·lènics més ben conservats del món i el teatre que tenia capacitat per a 3000 espectadors. Cada estiu s’hi fan representacions de música, dansa i teatre.
En les darreres etapes navegarem fins a Palermo, una ciutat meravellosa, una de les preferides de la tripulació del veler Onas. Amarrarem a la Cala, el port vell i centre de la ciutat, sortirem a passejar pels carrerons, tastarem els millors arancini, contemplarem joies arquitectòniques normandes o barroques i gaudirem de la vivíssima vida nocturna, però aquesta és una altra història.
