Ja hi som. Com cada primavera… No!, el 2020 no… però els vint-i-sis anys anteriors si, el veler Onas ha deixat les amarres al seu port base d’hivern i s’ha fet a la mar per a no tornar fins ben entrada la tardor.
El primer dia de juny, acabat de vacunar amb la segona dosi, ens retrobàrem amb un grup de fidels tripulants del veler Onas per a emprendre un periple de catorze dies per les Illes Balears. Els plans inicials eren de navegar cap al golf del Lleó, Còrsega i acabar la travessa a Sardenya, però cada país aplica criteris sanitaris diferents o fins i tot contradictoris i moltes companyies aèries no han recuperat les freqüències de vols anteriors a la pandèmia.
Vam salpar de Badalona i navegàrem només fins a Vilanova. Preferirem deixar passar els xàfecs i salpar l’endemà amb temps radiant i vents favorables rumb a Eivissa, deixant per a una altra ocasió l’escala a les illes Columbretes, no és prudent quedar-s’hi amb vents de gregal. Vam poder gaudir de la vela fins que el vent rolà al sud després de la posta de sol i engegàrem el motor. Malgrat l’intens tràfic pesquer i la mar en contra les guàrdies van passar de pressa, són les nits més curtes de l’any, sota un cel absolutament estrellat i sense lluna. A primera hora del matí, ja fora del socaire de Mallorca, el vent rolà de nou a llevant, vam poder amollar escotes i aturar el motor. Albiràrem aviat la costa nord d’Eivissa i poc abans del migdia llençàvem l’àncora a la cala dels Horts on passàrem la nit i l’Hèctor, el meu germà i gran navegant, ens oferí un regal de benvinguda: un deliciós flaó, pa de matafaluga, ous de les seves gallines, herbes eivissenques i una trepidant volta a la tossa imponent d’Es Vedrà a més de 30 nusos…
Com que s’apropava un nou episodi de pluges anàrem a amarrar a Sant Antoni per a fer una volta per Vila, aclaparadorament abandonada a la imbecil·litat, i anar a sopar amb els amics a Can Berri, un oasi de pau i bon rotllo. L’endemà, però, malgrat les precaucions, la pluja llarga i intensa, ens enxampà navegant amb una lleugera ressaca rumb a Espalmador.
Passàrem un parell de nits, amb temps ja plenament estiuenc i estable, ancorats a Formentera, gaudint de la vida a bord, el sol, les aigües claríssimes i aguantant estoicament els sorollosos cretins que cada nit espatllen les vetllades Pitiüses. De matinada, vam creuar els freus, el pas entre Eivissa i Formentera, ben atents a la sonda i la carta nàutica. Ja a mar obert vam posar proa a una espectacular sortida de sol i enfilarem una tranquil·la navegació amb vents lleugers i mar arrissada fins al parc nacional de l’arxipèlag de Cabrera, un dels indrets més bonics de la Mediterrània. Hi arribàrem a la tarda, amb temps per a una capbussada, passejar fins al celler-museu i pujar al castell per a contemplar la posta de sol sobre Mallorca. A la pintoresca cantina vaig retrobar la Carmen i en Joan, de la Baja Califòrnia ella, ens vam conèixer en una coincidència gairebé màgica. Ell, hereu de l’estirp que ha pescat des de sempre a les aigües de Cabrera
Després d’esmorzar sense pressa salpàrem cap a Mallorca aprofitant la brisa de la costa de llevant que ens permeté navegar a vela amb un parell de bordades fins a l’ancoratge natural de Porto Colom on cuinàrem un parell de cap roigs de contraban a la brasa, el meu peix preferit i passàrem la nit a l’àncora. L’endemà ferem una capbussada en les aigües turqueses de Cala Barques, hissàrem veles i posàrem proa al nord avançant contra un gregalet petit però suficient per a remuntar la costa mallorquina fins a Capdepera on passarem la nit a l’àncora.
En la darrera travessa d’aquest viatge salpàrem rumb a Ciutadella navegant ràpids i còmodes amb les primeres ratxes dels vents del nord, fluixets, fins a deixar per estribord el Cap d’Artutx, l’extrem sud-occidental de Menorca. Vam passar els darrers dies ancorant en les fantàstiques cales del sud de l’illa com Son Saura, Macarella, Trebaluger, cala Coves o Punta Prima… amb temps per a fer alguna excursió, nedar en les aigües turqueses més boniques de la Mediterrània, explorar una cova submarina secreta i navegar a vela fins a recalar al gran port natural de Maó.
Gàcies amics per acollir tan bé els meus esforços culinaris, gràcies per les agradables vetllades, per participar i compartir les tasques de la navegació i la vida a bord. Feia molts anys que volia fer una viatge així, des setmanes completes navegant tranquil.lament per les illes Balears, una de les millors zones del món per a fer creuers a vela. Una molt bona travessa que, com sempre, ha estat diferent del que esperàvem i hem hagut d’adaptar-nos a la situació meteorològica, les necessitats logístiques i les expectatives i preferències de cada tripulant.
GRÀCIES!!
