El dijous a la tarda vam salpar de Badalona amb una previsió meteorològica favorable, una tripulació molt motivada i el veler Onas a punt i carregat de menjar, aigua i combustible per a celebrar la Setmana Santa navegant fins a la Costa Brava.
Un cop fetes les explicacions necessàries de maniobra i seguretat vam hissar i trimar les veles i posàrem rumb al nord amb un vent de garbí ja en franca davallada. Com Jesús i els seus deixebles aquella mateixa nit, vam sopar i repartir santament pa i vi, estalviant-nos, però, les declaracions solemnes. Només sortejàrem les guàrdies, alguns anàrem a dormir i altres sortiren a la banyera a guaitar les veles, el tràfic marítim i la costa del Maresme.
A primera hora del matí del Divendres Sant passàrem el cap Norfeu, vam arriar veles i ancoràrem a cala Guillola, majestuosa i pràcticament deserta en aquesta època de l’any. Mentre a Jerusalem, fa dos mil anys, les autoritats jueves pressionaven Ponç Pilat, governador romà de Judea, perquè condemnés Jesús, nosaltres ens posàvem com el Quico esmorzant a la banyera amb unes vistes fantàstiques i un sol espaterrant.
Tot i la previsió de tramuntana, moderada, per a l’endemà decidirem deixar enrere el “Mar d’Avall” i anar a passar la nit al Port de la Selva. El dia de la crucifixió de Jesús enfilarem les escasses milles que ens separaven del mític cap de Creus. Hauria anat molt bé per a aquest relat que el nom tingués alguna cosa a veure amb el símbol dels cristians, però és un toponímic d’origen iber (Caput Ker: el cap de les roques). Sigui com sigui, ancoràrem a la fantàstica i salvatge cala Tavellera on passàrem la tarda descansant i fent el badoc. Sopàrem una fideuà cuinada a bord, ben amarrats al Port de la Selva i, tot i la tristor per la mort de nostrosenyor, crec que tots vam dormir plans.
El Dissabte de Dol va entrar la tramuntana i una maregassa que ens va fer anar una mica de corcoll fins a passar el cap, però un cop lliurat, amollàrem escotes i l’Onas sortí disparat, vent en popa, rumb al sud. Em sabia greu estar tan content en una data així, però hi ha poques coses millors a doblar el cap de Creus amb una tramuntana fresca a l’aleta, un bon veler sota els peus i una tripulació feliç i ben amarinada.
Trabujàrem successivament prop de les illes Medes, del cap Negre i de les Formigues, navegant molt ràpids fins a recalar a la cala del Castell, prop de Palamós, ben protegida dels vents del nord i feliçment preservada de l’especulació urbanística per la lluita popular. Estàvem gairebé sols, vam poder fondejar prop de la platja i els pins, sota l’antic poblat Iber i cuinàrem un molt adequat “mar i muntanya”, mandonguilles amb sípia, típiques de la cuina de la Costa Brava.
Diumenge de Glòria ens llevàrem descansats, que bé dormim fondejats!!, feliços per la resurrecció del natzarè però resignats cristianament a un pronòstic meteorològic de vent escàs. Després d’esmorzar tranquil·lament en aquell entorn paradisíac llevàrem àncora i posàrem proa al sud. Durant tot el dia vam navegar plàcidament als peus dels grans penya-segats, contemplant el mar com una bassa d’oli, els boscos de pins i alzines del macís de les Gavarres i mirant d’obviar despropòsits urbanístics com Platja d’Aro o Lloret de Mar, entre d’altres. Vam amarrar al Port de Blanes a primera hora de la tarda, molt animat en aquestes dates, amb temps per a fer una passejada pel bonic poble de pescadors, contemplar els notables exvots mariners de la capella de l’Esperança i comprar una mica de pa, fruita i bunyols de quaresma.
L’endemà, el darrer dia d’aquestes santes vacances, deixàrem enrere la Costa Brava, passàrem de nou la Tordera i navegàrem prop de les llargues platges Maresme. El matí fou fresc i rúfol, sense gens de vent però cap a migdia sortí el sol i s’entaula un vent de garbí molt lleuger que ens va permetre navegar a la vela, a poc a poc, bordada a bordada, degustar la tradicional mona de pasqua amb plomalls, ous de xocolata i pollets i recalar a Badalona a l’hora prevista. Contents d’haver compartit un bell viatge amb nous i vells tripulants, de gaudir del mar i el vent i de la vida a bord del veler, desconnectats per uns dies, de les preocupacions quotidianes. Gràcies!!
