Ja fa un any que va arribar al nostre país aquest maleït virus, un any! Pensava llavors que seria qüestió de setmanes, però vam estar confinats tota la primavera, fins que recuperàrem el que llavors volien anomenar “nova normalitat”. Com que l’economia se n’anava en orris i a l’estiu tota cuca viu vam poder a navegar fins a l’octubre, molt pendents de la situació sanitària i ferms en l’aplicació de les mesures de protecció a bord de l’Onas. A la tardor arribà l’anunciada segona onada, seguida d’una tímida obertura nadalenca i… tornem-hi… uffff… Ja fa un any i no s’acaba. Hòstia! Que fart n’estic, les amarres em tiben, m’ofego, la tercera onada no passa!!!
Aquests primers mesos de l’any han estat com per emigrar a Mart: l’ensucrada lluna de mel de la humanitat amb la ciència s’ha vist estroncada pel miserable mercadeig global amb les vacunes que finalment s’administraran per rigorós ordre patrimonial, a benefici de les grans corporacions farmacèutiques. Els jutges han tancat un cantant a la presó per dir que el rei és lladre i pendó, la policia catalana ha tret l’ull a una noia per protestar i diuen que cremar contenidors és violència. Finalment, hem patit l’enèsim embat, infructuós, de l’estat espanyol per donar per acabat el procés d’independència de Catalunya i l’extrema dreta s’ha convertit en la quarta força al parlament. Quina vergonya!
En l’àmbit nàutic ens n’hem sortit una mica millor. El Dídac Costa ha acabat en una digníssima posició la Vendee Globe, la volta al món en solitari i sense escales, la regata més dura del món. He tingut el plaer de ser el cap del seu equip tècnic, el One Planet One Ocean, en la darrera fase d’aquest projecte i podem estar ben orgullosos de la feina feta. Enhorabona Dídac! Enhorabona equip!!. Hem reprès els cursos de manteniment d’embarcacions amb la FNOB (Fundació per a la navegació Oceànica de Barcelona) amb un bon èxit de participació tot i el confinament i les limitacions. He aprofitat per a seguir estudiant grec amb la Katerina i la Iona (ευχαριστώ κορίτσια, gràcies noies, per la vostra paciència) amb l’esperança raonable que el 2022 podrem reprendre els plans de creuar la Mediterrània fins a Constantinoble que vam haver d’abandonar l’any passat.
Malauradament, aquests darrers mesos no he sortit gaire a navegar. Al començament perquè calia fer feines de manteniment del veler, després perquè ni el temps ni la situació hi convidaven gaire. Amarrat al pantalà del port de Badalona, he escoltat cada matí les dades sobre el coeficient de transmissió, risc de rebrot, ingressos hospitalaris i defuncions amb l’esperança que millorés la situació sanitària i el Procicat anunciés un relaxament de les mesures anticovid que ens permetessin navegar una mica més enllà de la populosa, però estreta, comarca del Barcelonès… Per fi, des de el dilluns 15 de març ja podem navegar per tota la costa catalana. Ja es comença a ensumar la primavera, el dia s’allarga clarament, el vent de garbí substitueix les tramuntanes hivernals. M’és intolerable continuar amarrat.
M’acompanyes?
Reprenem doncs les sortides de cap de setmana cap al Maresme, la Costa Brava o el Garraf. Per setmana santa i el pont de maig navegarem cap al nord fins al cap de Creus.Tenim moltes ganes de fer milles i d’anar més lluny, el mes de juny proposem dues travesses de catorze dies a Còrsega i Sardenya. En la primera etapa creuarem el golf del Lleó fins a Marsella, ancorarem en les cales i illes més boniques de la Provença i navegarem fins al nord de Còrsega. Continuarem cap al sud navegant al peu de les impressionants muntanyes de la costa oest fins a l’estret de Bonifaci, una de les millors zones per a fer creuer a vela del món i que coneixem molt bé. Acabarem el viatge a Olbia, al nord de Sardenya. En la següent etapa anirem fins a Tavolara, un lloc màgic amb una història excepcional, costejarem la desconeguda costa oest de Sardenya i passarem uns quants dies ancorant a les cales salvatges del sud, les millors de l’illa. Des de Carloforte, cruïlla mil·lenària de les rutes mediterrànies emprendrem la llarga travessa de tornada fins a Maó i finalment recalarem a Pollença.
Com l’any passat, he triat el Port de Pollença com a base per a navegar per les illes Balears durant els mesos de juliol agost i setembre. L’ancoratge és excel·lent, el port segur i la badia, envoltada de muntanyes, impressionant, hi trobem tot el que necessitem per a cada canvi de grup: bugaderia, supermercat, peixateria, ferreteries, botigues de recanvis i és a només 40 minuts de l’aeroport de Palma i al costat del Port d’Alcúdia, amb ferris diaris a Barcelona. A més, quan fem la volta a Menorca, la destinació més sol·licitada pels tripulants de veler Onas, fer base al Port de Pollença ens permet tastar l’experiència de les travesses en alta mar i recordar-nos que el veler no és un apartament davant la platja.
Si ja coneixes Menorca des del mar i vols fer moltes més milles també farem la volta completa a Mallorca i Cabrera en una setmana (és un viatge intens, navegarem cinc o sis hores cada dia) o, si tens més temps, hi ha dues opcions de catorze dies per a conèixer més relaxadament les costes de Mallorca, Cabrera i Menorca o fer la volta a Mallorca, Cabrera i les Pitiüses.Aquest estiu proposem com a novetat les estades de vela d’una setmana per a grups. Aquest és el nostre curs més complet en què realitzarem un itinerari d’alta mar enfrontant-nos a situacions reals on caldrà prendre moltes decisions, fer moltes maniobres i posar en pràctica els coneixements adquirits, quan les coses van bé i quan no hi van. Treballarem la navegació, seguretat, meteorologia, motor, ús de la ràdio, l’entorn del veler: el mar i el vent, trimat de veles, l’espinàquer i la navegació nocturna i amb mal temps.
