Aquest estiu navegarem a l’estret de Bonifaci, una de les millors zones del món per a fer vacances en veler. Hi hem navegat habitualment en el veler Onas i la conec molt bé.
En el centre de la Mediterrània occidental, entre la mar Tirrena i el Mar Balear, l’estret de Bonifaci, separa les escarpades illes de Còrsega i Sardenya. Les dues illes tenen una geografia, història, llengua i tradicions molt semblants, però per raons administratives i per interès de les respectives metròpolis, Còrsega pertany a França i Sardenya és una regió autònoma d’Itàlia, viuen una d’esquena a l’altre. Enguany tenim intenció de vorejar totes les costes de Còrsega en les travesses de juliol i setembre, però farem la majoria dels viatges d’estiu a la costa nord de Sardenya, entre les boniques poblacions d’Olbia, Castelsardo i l’Alguer. Són llocs que estimem particularment i on tenim amics i coneguts, ja han estat bases del veler Onas en altres ocasions.
L’illa té una llarga història que es submergeix en l’edat del bronze amb la cultura dels Nuràgs, les impressionants torres ciclòpies semblants, però molt més grans, als talaiots balears. Per aquí han passat, sense dominar-la mai del tot, cartaginesos, romans, bizantins, vàndals, Genovesos i Pisans. Va pertànyer a la corona d’Aragó durant centenars d’anys i la presència catalana és visible en tota l’illa i, sobretot, a l’Alguer, on encara es parla la nostra llengua. Els sards són un poble antic, autèntic i orgullós que manté, tot i la italianització trepidant, la seva llengua, cultura i tradicions.
M’encanta, també, la cuina sarda, amb el pa carasau, els malloreddus, petits nyoquis de blat amb salsitxa i safrà, el peix fresc i la bottarga. Sempre que puc compro Pecorino, formatge de cabra, als petits productors locals i tindrem a bord vins de l’illa com els Monica i Cannonau. Una gastronomia senzilla i tradicional que no deu ser dolenta del tot, són el poble més longeu d’Europa
Al nord de la bonica ciutat d’Olbia s’estén l’estret de Bonifaci. El canal entre les illes de Còrsega i Sardenya és una de les zones més atractives del món per a fer viatges en veler plaça a plaça o en grup. Tindrem gairebé sempre prou vent per a navegar a vela, centenars de fondejadors verges a redós de tots els vents i un patrimoni cultural i natural que cal explorar.
Salparem cap al nord, passant de la famosa Costa Smeralda, on es concentren papanates i ricatxons amb els seus iots ridículs. Navegarem a vela entre les illes de la Maddalena, ancorarem en fantàstics ancoratges salvatges com Budelli, Razzoli i Santa Maria i ens capbussarem en les aigües turqueses transparents del parc natural de les illes Lavezzi. Si cal, buscarem protecció del vent de mestral, senyor indiscutible de l’estret de Bonifaci.
A mitjans d’agost salparem del poblet medieval murallat de Castelsardo i navegarem fins al parc nacional de l’Asinara. Aquest parc marítim-terrestre, molt ben preservat, fou una illa-presó de màxima seguretat. Podrem gaudir de les seves fantàstiques cales i fer un bonic passeig fins al seu cim més alt, observats pels ases salvatges que campen lliures pels turons. Continuarem la travessa cap a Stintino, un petit port natural encantador, i ancorarem a la Pelosa, una de les platges més boniques del món. Passarem el pas de Fornelli, complicat i impressionant i posarem proa al sud fins a passar l’imponent cap de la Caça i entrar en la gran badia del Port del Compte, amb molts ancoratgesprotegits. Al final, navegarem fins a l’Alguer i amarrarem al peu de les muralles medievals de la ciutat catalana de Sardenya.
El setembre farem el mateix recorregut en sentit contrari i emprendrem la travessa de tornada cap a casa per la costa oest de Còrsega, la costa Blava i el golf del Lleó.
