Cim del Guardabella a la Liguria
L’Onas a San Remo
Pensàvem que el canvi de grup al port de St Laurent du Bar, prop de Niça, seria més complicat. No estan gaire acostumats a lidiar amb les necessitats de velers passavolants: bugaderia urgent, gran supermercat proper, gas, combustible, recanvis…sorprenentment va ser força fàcil (bé, la feinada habitual, però sense les dificultats afegides “desolee monsieur” a les que tan propensos són els ports francesos).
La meteorològia, però, no ens ho posava tan fàcil. Per als propers dies anunciaven un fort temporal al golf de Lleó, Provença, Ligúria i Còrsega de fins a força 9….Abans que entrés navegàrem fins a San Remo, ja a Itàlia, deixant enrera Mónaco i la
Costa Blava. La possible finestra meteorològica per a travessar fins a Còrsega no es va materialitzar i vam haver d’esperar-nos uns dies en aquesta bonica ciutat de la “Riviera di ponente” on ens sentirem molt ben acollits i prenguerem els primers Spritz de la temporada. Salut!. Ja no ens seria possible anar a Còrse
Rumb a Elba
ga però aprofitàrem els dies per a explorar alguns racons de la Ligúria com Gènova, els bonics pobles de Cinque Terre i fèrem l’excursió al verdissim cim del Guardabella, en els Apenins.
Finalment, de matinada, vam salpar de San Remo rumb a Capraia. Encara amb força vent i maragassa que ens permeteren navegar molt ràpids en la primera meitat de la travessa, fins que deixàrem les altes muntanyes de Còrsega, encara nevades, per estribord, i el mar i el vent anàren calmant.
Spi cap al Giglio
A la petita illa de Capraia, tot i el plugim de primera hora, ens vam animar a fer la excursió al “Monte de le Penne”, el punt culminant de l’illa, pujant per les antigues presons i carenejant les muntanyes que encerclen el poble amb unes vistes fantàstiques, per a mi aquesta és una de les excursions més boniques de les illes Toscanes. A migdia salpàrem cap a l’Illa d’Elba, encara amb vent moderat de nord que trabujada a trabujada ens portà fins a la badia de Portoferraio, un
Portoferraio, Illa d’Elba
poble tipicament Toscà amb un bonic port fortificat construït per Cosimo di Medici.
El dia següent navegàrem a vela al voltant de l’illa d’Elba albirant en tot moment el Monte Capane, el cim més alt de l’illa, que aquest cop no hem tingut temps de pujar. Després de l’emociant navegació, amb força vent i maniobrant les veles en doblar cada cap fondejàrem a la badia de Lacona al sud de l’illa on gaudirem d’un bonic capvespre i una espectacular fideuà, bravo Ana!
Capraia, monte delle Penne
En la travessa fins a Giglio, tristement famosa pel naufragi del Costa Concordia, la ferem també amb vent del nord, persistent aquest mes de juny, que ens va permetre hissar l’spinnaker. Trobàrem lloc al petit port i vam poder fer la excursió al Castello pel camí vell, molt maca, i tastar els vins locals al bar del poble recordant altres viatges i estimats tripulants amb els que vam compartir bons moments en aquest mateix establiment.
L’endemà salpàrem d’hora per a tenir temps de fer una capbussada en les aigües turqueses de la Cala de Spalmatori (un topònim força repetit en la mediterrrània occidental que fa referència a petita drassana o lloc on es calafatejaven les naus), a l’illa de Gianutri, la més meridional de les Illes Toscanes, i continuar la navegació fins a Civittaveccchia la penúltima etapa d’aquest viatge abans d’arribar a Ostia, el port de Roma. Una escala habitual en els viatges de l’Onas i on ens hi trobem com a casa.
Un cop feta la neteja, la bugada i les compres rebrem una nova tripulació amb la que emprendrem la darrera etapa de la travessa fins a Sicilía.
