Si no t’has embarcat mai, no ho llegeixis! Si ja ho has fet, abans de llegir-ho, vés-te preparant uns Aperols!
Per Tenn con Bioalcohol (the return)
Quan les teves amistats et demanen què fas per vacances i els dius que te’n vas a navegar per Sicília, tots deixen anar:
– Carai tu!
Tu immediatament et surten els subtítols grocs que et tradueixen el que realment pensen: «de què li ve a aquesta, navegar? Deu anar amb zodiac per les cales però diu que 
navega…»
Tu dissimules, amagues un somriure que se t’escapa per sota el nas, els deixes dir fins que el silenci se’ls fa incòmode; i no els dones més explicacions. No ho entendrien.
– I no et mareges?
Amb aquesta frase intenten carregar-se les teves vacances. No perdonen cap transgressió social. I t’ho diuen recordant les seves marejades pujant la collada de Tosses per anar a esquiar i la fortor d’àcid clorhídric impregnada a l’anorac.
Alguns encara insisteixen, no entenen que no vulguis donar més 
informació:
– I què feu mentre navegueu?
Traducció simultània: «es deuen avorrir com ostres tantes hores mirant el mar, quins nervis!»
– I ajudes a les maniobres?
Traducció simultània: «aquesta nyicris, ja pots comptar, què vols que ajudi…»
–I on us dutxeu?
Traducció simultània: «deuen anar bruts i suats tot el dia»
I tu continues callant. Tanques la boca fortament perquè no vols que se t’escapi res. Si parlessis i els expliquessis perquè realment t’agrada navegar, acabarien venint, s’acabarien apuntant. I ho vols evitar a tota costa perquè saps que navegar amb ells convertiria el veler en la versió nàutica de «Posesión infernal», aquella pel·li de Sam Raimi (1981), on un grupet de joves passa uns dies en una cabana i després de llegir «el llibre dels morts» i escoltar unes gravacions en un magnetòfon, acaben tots posseïts. Calles perquè tens la certesa que si vinguessin acabaries llegint el quadern de bitàcola i escoltant el c
anal 16 de la radio i que tot plegat acabaria com el rosari de l’aurora, a ritme de «pan pan, pan pan, pan pan».
I quan arribes a casa poses una altra samarreta a la bossa i recomptes les tangues que t’hauràs d’emportar, encara que sigui 15 de juny i no embarquis fins l’1 d’agost.
I el més fotut del cas és que el temps passa ràpid sobretot si t’ho passes de pu**** mare. I quan et tornen a veure al setembre et pregunten:
– Què, com va anar per Sicília? Et vas marejar gaire???
I tu els somrius i immediatament desconnectes de la conversa tot recordant el periple. No els dius que des del minut zero vas acabar plorant de riure amb la resta de la tripulació; que els peixaters del mercat de Trápani van acabar petonejant-nos; que la capitana, en veure-ho, se’n va fer creus i que va haver de comprar-los gambes per calmar els ànims; que a Levanzo vam instaurar la llei marcial de l’Aperol i cada vespre
ens delíem amb l’aperitiu taronja no gaire alcohòlic; que vam anar al teatre grec de Segesta a veure una obra i que els actors eren uns jovenets tan guapos que una mica més i ens pregunten «Are you seducing me, Mrs Robinson?»; que vam fer una navegació nocturna des d’Ústica fins les illes Eólies de collons, amb dofins i tot; que a Filicudi se’ns van berenar les meduses; que vam dormir sota Vulcà, que l’endemà el vam pujar fins a dalt de tot, i que ens vam ben col·locar amb les fumaroles sulfuroses que en sortien; que a Lípari vam fer un sopar d’escórpores, musclos i tatakis de peix espasa que els veïns del pantalà ploraven per saltar al nostre veler; que ja havia arribat aquell moment que ens importava una merda trobar o no una muda neta dins l’armari i que ja no ens feia 
res recórrer a les cares B; que a Santa Àgata vam presenciar una processó marítima amb una verge i una banda de música i que, degut a l’Aperol, vam acabar tots a proa cridant «Viva María»; que les dutxes a cops de mànega tonificaven la pell; que rumb a Cefalú vaig agafar el timó, que m’ho vaig passar més bé que un ximple amb un llapis i que el capità, amb la paciència d’un sant, no em va tirar per la borda; i que finalment vam arribar a Palerm on vam acabar jugant al futbolí en una plaça dantesca i escoltant un parell de palermites deixant-se les cordes vocals en un karaoke cantant cançons d’amor.
Els que tens al davant es pensen que t’ha donat un ictus perquè se t’ha instal·lat una expressió nirvànica al rostre. Et toquen el colze i et diuen:
– Que si et vas marejar gaire?
–Ah no, no, tot perfecte…
I et tornes a fotre a riure perquè recordes que les biodramines que et prenies eren taronges, tan taronges com els Aperols que et vas beure navegant per Sicília.
