En el nostre bloc escrivim sobre els viatges i activitats del veler Onas, no és el lloc per a fer declaracions, però el drama que està tenint lloc a la Mediterrània des de fa temps ens afecta directament. Per un cop volem expressar el nostre punt de vista.
Aquest mar que tant estimem i que considerem bressol de la civilització s’ha convertit en una trampa mortal per als fugitius de l’horror de la guerra a Síria. Tot i que la immensa majoria de desplaçats es troben dins de Síria o en els països veïns, molts intenten arribar a les nostres costes amb l’esperança de ser acollits per una de les societats més riques del món. No els volem, la civilitzada Europa prefereix pagar altres països per a que se’ls quedin.
Un cop tancada la «Via dels Balcans», a començaments d’aquest any, molts fugitius han aprofitat el caos de Líbia per a intentar la travessa per mar fins a Sicília, el nostre destí d’aquest darrer estiu. Mentre nosaltres navegàvem alegrement, a poques milles de distància, milers de persones, mariners accidentals, es jugaven la vida per a arribar a un indret segur. Segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) 4518 emigrants han mort o desaparegut a la Mediterrània el 2016, la majoria en la perillosa ruta de la Mediterrània central. Calen rutes legals i segures.
Per a la Unió Europea, amb una població de més de 500 milions d’habitants, acollir un milió de refugiats no hauria de ser un problema, però els nostres governs s’han compromès a acollir-ne només un nombre ridícul i ho fan a un ritme desesperant.
Aquesta resposta a una crisi humanitària és covard, estúpida i perillosa. Amb la connivència de governs, polítics i medis de comunicació la por està enverinant el debat públic. Nosaltres creiem que la solució comença per pressionar els governs amb una declaració inequívoca.